Seguiment online de les classes pels alumnes del Ramon-Enric

Benvolguts alumnes, com va el confinament? Espero que bé i que tothom estigui fent bondat i no surti de casa a no ser que sigui estrictament necessari.

Primer de tot, m'agradaria demanar-vos disculpes i agrair-vos la paciència per tot aquest temps d'espera.

Durant aquests dies he estat pensat les diferents maneres per poder seguir en contacte amb vosaltres i, després d'estudiar moltes possiblitats, entre les que es troben aules virtuals, continuts online (de dubtosa fiabilitat) i diferents serveis de vídeo en streaming, he decidit crear aquesta web, per intentar anar recordant tot el que hem après, tot treballant-ho per mirar de no perdre el contacte directe entre nosaltres.

Aquesta web és resultat de moltes hores de feina i intenta aclarir tots els conceptes que s'han anat estudiant aquest últim trimestre a la classe.

Ha estat concebuda pensant en tots i cadascun de vosaltres, amb respecte, il·lusió i afecte així que aprofiteu-la al màxim, mireu de llegir i entendre tots els continguts que us ofereix abans d'enviar els deures.

Si no enteneu alguna cosa podeu preguntar-me a través de la secció 'Contacta', miraré de respondre el més ràpidament possible

Ara més que mai toca demostrar que estem tots junts en aquests dies tan difícils i aprofitar per repassar i aclarir aquells dubtes que potser encara arrossegàvem.

Els que feu cursos més avançats esteu convidats a revisar els continguts de cursos anteriors, mai no sobra algun repàs.

Es valorarà positivament que envieu deures a través d'aquesta web i influirà en la nota final del curs.

Aniran apareixent progressivament nous exericis durant aquests dies, Us recomano que visiteu la web diàriament o, com a mínim a l'hora de la classe d'harmonia.

Si teniu deures endarrerits per corretgir envieu-los abans d'enviar els que apareguin en aquesta web.

Només els treballs enviats a través d'aquesta web a la secció 'Contacta', comptaran com a seguiment durant el confinament, així doncs, si us plau, no envieu deures als correctors directament.

Així que,ara més que mai toca que siguem responsables del vostre propi aprenentatge: Quedem-nos a casa i fem els deures d'Harmonia!!!

IMPORTANT!!!FINALITZAT EL TERMINI D'ENTREGA D'EXERCICIS (S'HA DONAT UNA PRÒRROGA DE 3 DÍES).

IMPORTANT!!!Per poder valorar l'última avaluació serà obligatori haver presentat exercicis d'aquesta web durant el confinament.

IMPORTANT!!!Els alumnes de 4art. amb la 1a. avaluació no superada hauran d'haver entregat els 3 exercicis de la web abans de divendres 5 a les 23:59

IMPORTANT!!!Els alumnes de 5è. amb la 1a. avaluació no superada hauran d'haver entregat els 2 exercicis de la web abans de divendres 5 a les 23:59

P.D: La web ès pot veure amb el mòbil però, si pot ser, millor que la mireu amb un ordinador o tablet.

P.D2: La pàgina estarà disponible de 8:30 del matí a 3 de la nit

Tria un tema:

CONTINGUTS

Norma bàsica per lligar notes comuns Definició de Síncope Ritme dels temps segons la mètrica del compàs Ritme de les parts de temps Síncope Regular Síncope Irregular Exemples de Síncope

Norma bàsica per lligar notes comuns.

Les normes del contrapunt més estricte prohibeixen lligar dues notes que formin una síncope irregular

Així, el següent exemple amb síncopes irregulars marcades amb cercles:

Seria més correcte així, sense lligar les notes que donaríen lloc a síncope irregular:

Tot i això, si en una síncope irregular la nota més llarga és la primera de les dues que formen la síncope, s'accepta lligar-les, sobretot si la primera és exactament el doble de valor que la segona:

En l'exemple anterior, la primera nota de les dues que formen la síncope (sol blanca) és més llarga que la segona (sol negra). A més té, exactament, el doble de durada.

En '1' de l'exemple següent, la nota més curta de la síncope irregular és la primera, per tant serà preferible no lligar-les, com en '2'.

Definició de Síncope

Es considerarà síncope la prolongació d'una nota des de un temps o part de temps dèbil cap a un altre temps o part de temps d'igual o major importància, és a dir:fort/a, semifort o dèbil

Ritme dels temps segons la mètrica del compàs.

Els temps dels compassos Binaris (per exemple: 2/2, 2/4, 2/8, 6/4, 6/8) són respectivament: Fort-Dèbil

Els temps dels compassos Ternaris (per exemple: 3/2, 3/4, 3/8, 9/4, 9/8) són respectivament: Fort-Dèbil-Dèbil

Els temps dels compassos Quaternaris (per exemple: 4/2, 4/4, 4/8, 12/4, 12/8) són respectivament: Fort-Dèbil-Semifort-Dèbil

Ritme de les parts de temps

Les parts de temps dels compassos simples (per ex: 2/4, 3/4, 4/4) són binàries és a dir Forta-Dèbil:

Les parts de temps dels compassos compostos (els seus numeradors són divisibles per 3) (per ex: 6/4, 6/8, 9/8, 12/8) són ternàries és a dir Forta-Dèbil-Dèbil:

Les divisions de les parts de temps, tant dels compassos simples com compostos, són Forta-Dèbil

Síncope Regular

Una síncope és regular quan les dues notes que la formen tenen la mateixa durada:

Així les síncopes següents són totes regulars:

perquè si descomponem les notes que fan síncope, les dues notes que la formen tenen el mateix valor:

En 1) la síncope està formada per 2 negres.

En 2) la síncope està formada per 2 corxeres.

En 3) la síncope està formada per 2 semicorxeres.

Síncope Irregular

Una síncope és irregular si les dues notes que la formen tenen una durada diferent:

Així les síncopes següents són totes irregulars:

perquè si descomponem les notes que fan síncope, les dues notes que la formen tenen valors diferents:

En 1) la síncope està formada per 1 negra i una blanca.

En 2) la síncope està formada per 1 corxera i una negra.

En 3) la síncope està formada per 1 semicorxera i una corxera.

Exemples de Síncopes

TORNAR ALS CONTINGUTS

CONTINGUTS

Formació dels acords en 2a. inversió Xifrat dels acords en 2a. inversió Tipus de 6/4 6/4 d'Unió Preparació de la 4a. del 6/4 d'unió Duplicacions del 6/4 d'unió Xifrat funcional del 6/4 d'unió 6/4 Cadencial Ús del 6/4 Cadencial Realització del 6/4 cadencial Xifrat funcional del 6/4 cadencial 6/4 d'Amplificació Xifrat funcional del 6/4 d'amplificació

Formació dels acords en 2a. inversió

Els acords en 2a. inversió es formen posant la 5a. de l'acord en la veu més baixa

Xifrat dels acords en 2a. inversió

Com que des de el baix es forma un interval de 6a i 4a. amb les dues altres notes, el xifrat dels acords en segona inversió és 6/4

Tipus de 6/4

L'Harmonia Clàssica distingeix 3 tipus bàsics de 6/4: Unió, Cadencial i Amplificació

6/4 d'Unió

El 6/4 d'unió es pot posar quan la nota del baix és el II o el V grau, sempre que el baix s'agafi i marxi per graus conjunts

Segons la trajectòria del baix, el 6/4 d'unió pot tenir trajectòria de Nota de Pas:

O de Brodadura:

El xifrat dels acords que estan davant i darrera del 6/4 d'unió és indiferent per a que el 6/4 continuï sent un 6/4 d'unió.

Així doncs, els quatre 6/4 següents són tots d'unió:

ja que el que compte és la línia melòdica del baix.

Preparació de la 4a. del 6/4 d'unió.

Com que l'interval harmònic de 4a. justa es considera arcaic o, dit d'una altre manera, amb "sonoritat antiga" ja que aquesta intervàlica es va fer servir en les primeres composicions polifòniques de l'edad mitjana anomenades organum l'harmonia clàssica exigeix la seva preparació.

Preparar la 4a. del 6/4 vol dir que la nota que fa l'interval de 4a. amb el baix vingui com a nota comú i a la mateixa veu de l'acord anterior.

En el tractament de la 4a. del 6/4 d'unió trobem 3 moments

1) Preparació: Quan l'acord anterior fa sonar la nota que serà la 4a. del 6/4 d'unió.

2) Percussió: Quan sona la 4a.en el 6/4 d'unió.

3) Resolució: Si la 4a. continua sonant en l'acord posterior i a la mateixa veu.

Alguns tractadistes exigien també la resolució de la 4a. però nosaltres no la considerarem necessària, tot i que, si es pot fer, millor fer-la.

En cas que no es pugui preparar la 4a. del 6/4 perquè no és nota comú amb l'acord anterior, també s'accepta que la 4a. s'agafi per moviment contrari entre el baix i la veu que fa la 4a.

Com que la nota 'sol' és la 4a. del 6/4 d'unió però no surt en el primer acord, s'accepta que s'arribi a ell per moviment contrari entre el baix i la soprano.

Duplicacions del 6/4 d'unió.

El 6/4 d'unió pot duplicar qualsevol de les seves 3 notes sempre i quan la nota que es dupliqui no sigui la sensible i que no s'arribi a la duplicació per moviment directe entre les dues veus que efectuen dita duplicació., és a dir per moviment contrari, oblic o 'no moviment'(les dues veus ja venen quietes).

La duplicació més practicada, però, és la del baix, sobretot quan dona lloc a contraposició:

Si es duplica la 4a. totes dues 4es. hauran de venir preparades:

La duplicació de la 6a. també es pot practicar sense cap problema (sempre que no sigui la sensible, és clar).

Si el baix del 6/4 d'unió ve del grau superior d'un acord en estat directe és convenient no duplicar ni el baix de l'acord anterior ni el del 6/4:

Xifrat funcional del 6/4 d'unió

Com que el 6/4 d'unió només te funció d'acord de pas el seu xifrat funcional quedarà supeditat al de l'acord anterior:

Les notes del 6/4 que no formin part de l'acord anterior es consideraran estranyes, ja que l'acord anterior és el principal. Segons la seva trajectoria melòdica, les notes estranyes poden ser notes de pas, brodadures, etc...

En el primer cas de l'exemple anterior, el 're i el 'si' del 6/4 no formen part de l'acord de tònica(acord principal), d'aqui que es considerin notes estranyes (nota de pas i brodadura respectivament).

Com que el 6/4 d'unió es considera un acord 'de pas' no elimina les 5es. que pot amagar entre acords reals:

6/4 Cadencial

Es pot posar quan la nota que hi ha al baix és sempre la Dominant (V) tot i que les notes que el formen són les d'un acord de I grau i sempre va seguit de l'acord de Dominant compartint el mateix baix:

Ús del 6/4 cadencial.

El 6/4 cadencial, com el seu nom indica, és pot fer servir en qualsevol cadència en la que intervingui la dominant:

Realització del 6/4 cadencial

Per realitzar el 6/4 cadencial:

1) Es duplicarà el baix.

2) La 6a. (des del baix) del 6/4 anirà cap a la 5a. de l'acord de dominant.

3) La 4a. (des del baix) del 6/4 anirà cap a la 3a. de l'acord de dominant.

Xifrat funcional del 6/4 cadencial

El 6/4 cadencial, encara que és un acord de tònica en 2a. inversió, realment es considera un acord format per appoggiatures i/o retards de l'acord de Dominant.

Dit d'una altre manera: l'acord principal és el menys invertit del doble xifrat, o sigui el de Dominant.

Per aquesta raó el xifrat funcional el farem de la següent manera:

*És a dir, marquem com a acord principal l'acord de Dominant(V) i com a acord secundari l'acord de tònica(I), ja que el 6/4 cadencial és, morfològicament, l'acord de tònica en 2a. inversió

6/4 d'Amplificació

El 6/4 d'unió es pot posar quan el baix és un dels graus I o V.

Es fa servir per prolongar la funció de tònica o de dominant quan el baix és una d'aquestes notes i té un valor llarg(blanca o superior).

Es pot fer servir de dues maneres :

1) En triple xifrat:

2) En doble xifrat. En aquest cas el baix haurà de marxar per graus conjunts:

Xifrat funcional del 6/4 d'amplificació

El 6/4 d'amplificació, tant en el doble com en el triple xifrat sempre és un acord supediat al principal (normalment I o V), donant lloc a notes estranyes com brodadures,notes de pas etc...

TORNAR ALS CONTINGUTS

CONTINGUTS

Formació de l'acord del VII grau Quina funció té? Quina és la seva resolució principal? Estat directe Primera Inversió Segona Inversió

Formació de l'acord del VII grau

L'acord del VII grau està format per una 3a. menor i una 5a. disminuïda, tant en el Mode Major, com en el mode menor:

Quina funció té?

L'acord de sensible té funció de dominant, això vol dir que es pot fer servir per subsituir l'acord de dominant si es considera oportú.

Quina és la seva resolució principal?

La resolució principal de l'acord de sensible és anar cap a l'acord de tònica per graus conjunts

Estat directe

L'estat directe, té com a baix el VII grau i ha de resoldre cap a la tònica en estat directe.

El seu xifrat és un 5 partit donat que té la 5a. disminuïda.

Com que el baix és la sensible, no es pot duplicar, la seva quinta és disminuïda i tampoc es pot duplicar.

Es duplica doncs, la seva 3a.

La quinta ha de baixar de grau, cap a la 3a. de l'acord de tònica

L'acord de tònica pot fer-se complet o incomplet (sense la 5a). En aquest cas es duplicaran la fonamental i la 3a.

En '1' l'acord de tònica està complet, el tenor baixa de 5a.

En '2' l'acord de tònica està sense la 5a. però totes les veus van per graus conjunts. Es dupliquen el baix i la 3a.

Si no es fa baixar la 5a de grau sortiran 2 quintes paral·leles incorrectes:

En el mode menor el funcionament és exactament igual que el major però s'ha d'elevar el VII grau perque sigui sensible i no subtònica

Primera Inversió

En la primera inversió el baix és el II grau i resol cap a la tònica en estat directe o en primera inversió

El seu xifrat és +6/3. La '+' indica que la 6a. des del baix és la sensible:

Es pot duplicar el baix:

En mode menor:

O la 3a.(del baix)

En mode menor:

Segona Inversió

En la segona inversió el baix és el IV grau i resol cap a la tònica en primera inversió.

El seu xifrat és 6/+4. La '+' indica que la 4a. des del baix és la sensible:

Es duplica la 6a:

En mode menor:

TORNAR ALS CONTINGUTS

Si us plau, tria un tema:

CONTINGUTS

Formació dels acords de 7a. Taula de les Espècies de 7a. Espècies de 7a. en el Mode Major Espècies de 7a. en el Mode menor Exemple d'ús de les espècies per calcular els graus i tonalitats a on surt un acord de 7a.

Formació dels acords de 7a.

Els acords de 7a. es formen afegint una 3a. a un acord tríada, per tant es divideixen en:

1) Un acord tríada inferior.

2) Una interval de 7a. format entre la fonamental i la nota més alta(o sigui, la 7a.)

Taula de les Espècies

Diatònicament es poden formar 7 tipus d'acords de 7a. que es classifiquen per espècies.

La classificació es duu a terme tenint en compte l'acord tríada inferior i l'interval de 7a. que es forma entre la fonamental i la 7a. donant lloc a la següent taula:

Espècie Tríada Inferior Tipus de 7a.
1 Perfecte Major menor
2 Perfecte menor menor
3 5a.dism. menor
4 Perfecte Major Major
5 Perfecte menor Major
6 5a. Augmentada Major
7 5a. dism. 7a. dism.

Espècies de 7a. en el Mode Major.

En el Mode Major les espècies de cada grau queden de la següent manera:

Espècies de 7a. en el Mode menor.

En el Mode menor les espècies de cada grau queden de la següent manera:

Exemple d'ús de les espècies per calcular els graus i tonalitats a on surt un acord de 7a.

Donat l'acord:

Trobar els graus i tonalitats a on pot sortir.

1) calculem l'espècie de l'acord mirant com té l'acord tríada inferior i l'interval de 7a:

2) Com que l'acord té la tríada inferior (FA#-LA-DO#) Perfecte menor i la 7a. menor, mirant a la taula d'espècies veiem que és un acord de 2a. espècie

3) Comprovem en quins graus es troba la 2a. espècie en el Mode Major i veiem que surt als graus II, III i VI

4) Comprovem en quins graus es troba la 2a. espècie en el Mode menor i veiem que surt al IV grau

5) Tenint en compte que la fonamental de l'acord (FA#)serà cadascun dels graus que acabem de dir en les tonalitats corresponents...

6)Calculem les tonalitats on surt baixant des del grau de l'acord fins a la seva tònica

Si FA# és el II grau, la tónica de la tonalitat que busquem serà Mi Major (baixem de 2a. des de FA# ja que aquesta és la distància que hi ha des del II grau fins a la tònica).

Si FA# és el III grau, la tónica de la tonalitat que busquem serà Re Major (baixem de 3a. des de FA# ja que aquesta és la distància que hi ha des del III grau fins a la tònica).

Si FA# és el VI grau, la tónica de la tonalitat que busquem serà La Major (baixem de 6a. des de FA# ja que aquesta és la distància que hi ha des del VI grau fins a la tònica).

Si FA# és el IV grau, la tónica de la tonalitat que busquem serà do# menor (baixem de 6a. des de FA# ja que aquesta és la distància que hi ha des del IV grau fins a la tònica).

Així doncs, les tonalitats on surt l'acord donat són:Mi Major, Re Major, La Major i do# menor.

TORNAR ALS CONTINGUTS

CONTINGUTS

Formació i Espècie de l'acord de V7 Estat Directe Primera Inversió Segona Inversió Tercera Inversió

Formació i Espècie de l'acord de V7

L'acord de V7 es forma afegint una 3a. a l'acord de dominant tríada i té la mateixa constitució en el Mode Major que en el mode menor

Està format per un acord Perfecte Major i una 7a. menor donant lloc a un acord de 7a. de 1a. Espècie

Estat Directe

L'Estat Directe s'acostuma a fer servir en les cadències Autèntica Conclusiva i Trencada.

En la cadència Autèntica Conclusiva es pot posar Complet (amb totes les notes) o Incomplet (suprimint la 5a i duplicant el baix).

En la cadència Trencada s'acostuma a posar sempre Complet (amb totes les notes).

També es pot fer servir en la cadència Autèntica Suspensiva, a condició que la 7a pugi de grau per evitar 8a. directe des de dissonància

En '1' i '2' la 7a. baixa i provoca una 8a. directa des de la 7a. del V7 (dissonància). En '3' i '4' la 8a directe des de dissonància s'evita fent pujar la 7a.

Primera Inversió

La Primera Inversió resol pujant a la tònica en estat directe:

Segona Inversió

La segona inversió del V7 s'ha de tractar com un 6/4 d'unió, o sigui, el baix ha de venir i marxar per graus cojunts i es mirarà de preparar la 4a. si és posible

El seu xifrat és +6

Pot resoldre a l'acord de tònica en estat directe:

O a l'acord de tònica en 1a. inversió. En aquest cas es duplicarà el baix de la tònica en 1a. inversió, tot i que no és una nota de duplicacio recomanada:

Per això, si la 7a. ja ve del grau inferior des de l'acord anterior, també es pot resoldre pujant, sempre que no vagi a parar a unisó:

En 1) La 7a. puja per evitar la duplicació del baix de la tònica en 1a. inversió. A més les 5es.que es produeixen són correctes (5a disminuïda-5a. Justa en un acord en 1a. inversió).

En 2) La 7a. puja per evitar la duplicacio del baix de la tònica en 1a. inversió però va a parar a unisó, fent l'encadenament incorrecte.

Tercera Inversió

La 3a. inversió té la 7a. en el baix i per tant s'haurà de tractar com a tal, per tant no es podrà agafar saltant avall.

El xifrat és +4 i ha de resoldre anant a la primera inversió de l'acord de tònica:

Es interessant remarcar que la 6a. des del baix pot saltar de 4a per evitar monotonia al soprano

En '1' el baix, que és la 7a. de l'acord, s'agafa saltant amunt, la qual cosa és correcte.

En '2' el baix és tractat igual que en '1', a més, la 6a. salta de 4a. per donar més riquesa al soprano. En aquest cas els graus que fa el soprano són el 2on. (re) i el 5è (sol)

En '3' el baix, que és la 7a. de l'acord s'agafa slatant avall, la qual cosa no és correcte.

TORNAR ALS CONTINGUTS

CONTINGUTS

Formació i Espècie de l'acord de VII7 Disposició de l'acord en el Mode Major Estat Directe 1a. Inversió 2a. Inversió 3a. Inversió Intercanvi Modal

Formació i Espècie de l'acord de VII7

L'acord de VII7 es forma afegint una 3a. a l'acord de sensible tríada i té diferent constitució segons estigui en tonalitat major o menor

En el mode Major està format per un acord tríada de 5a. disminuïda en la base i una 7a. menor.

En el mode menor està format per un acord tríada de 5a. disminuïda en la base i una 7a. disminuida:

Així doncs, aquest acord és de 3a. espècie en el Mode Major i de 7a. espècie en el mode menor.

Com que és un acord de sensible, té funció de Dominant i la seva resolució principal es l'acord de tònica (I).

Disposició de l'acord en el Mode Major

L'Harmonia Clàssica prohibeix que la Fonamental de l'acord estigui en una veu per sobre de la que fa la 7a.

En 1 la Fonamental està en el soprano i la 7a. en la contralt, o sigui la fonamental està en una veu més alta que la 7a.

En 2 la Fonamental està en el soprano i la 7a. en el tenor, o sigui la fonamental està en una veu més alta que la 7a.

En 3 la Fonamental està en el soprano i la 7a. en el baix, o sigui la fonamental està en una veu més alta que la 7a.

Però que s'accepta aquesta disposició prohibida si una d'elles, fonamental o sèptima (o totes dues) venen preparades de l'acord anterior:

En '1' la 7a. de l'acord (La) està en la contralt i la fonamental (Si) està en el soprano, contradint la norma, però com que la 7a. ve preparada de l'acord anterior, la realització passa a ser correcte.

En '2' la 7a. de l'acord (La) està en el tenor i la fonamental (Si) està en el soprano, contradint la norma, però com que la fonamental ve preparada de l'acord anterior, la realització passa a ser correcte.

Estat Directe

En l'estat directe el baix és el VII grau de la tonalitat.

L'estat directe ha de resoldre fent pujar el baix cap a la tònica. Donat que la seva constitució (i per tant espècie) és diferent en mode Major i mode menor també té diferent xifrat en cadascun dels modes:

La 7a. de l'acord ha de resoldre baixant de grau.

La 5a. de l'acord ha de resoldre baixant de grau.

En aquest enllaç podria donar-se que sortíssin dues quintes paral·leles si la 7a. de l'acord està per sobre de la 3a:

En l'exemple anterior, la 7a. (La) està en la contralt i la 3a. (RE) en el tenor, o sigui aquestes dues veus estan disposades donant lloc a un interval de 5a.

Per arreglar les dues 5es. paral·leles només cal duplicar la 3a. de l'acord de tònica que li segueix:

1a. Inversió

En la 1a. inversió el baix és el II grau de la tonalitat:

Ha de resoldre cap a la tònica, pujant a la primera inversió de l'acord de tònica:

En el Mode Major el xifrat és +6/5 i en el Mode menor és +6/5 partit

Perquè si baixés a l'estat directe de la tònica, com que la 7a. ha de baixar, provocaria dues quintes paral·leles:

2a. Inversió

En la 2a. inversió el baix és el IV grau de la tonalitat:

Ha de resoldre baixant a la primera inversió de l'acord de tònica:

Tant en el Mode Major com en el Mode menor el xifrat és +4/3

3a. Inversió

En la 3a. inversió el baix és el VI grau de la tonalitat:

En el Mode Major el xifrat és 4/+2 i en el Mode menor és +2

Ha de resoldre baixant a la segona inversió de l'acord de tònica:

També pot resoldre baixant a l'acord de dominant en estat directe, amb o sense 7a.

Com que, en aquesta inversió, la 7a. està en el baix, en el mode Major no es cumplirà la norma de disposar la 7a. per sobre de la fonamental per això és mirarà de preparar el baix (7a) o la seva 2a. (fonamental):

En '1' es prepara la sèptima (La), que està en el baix perquè és nota comú amb l'acord anterior.

En '2' es prepara la fonamental (si), que està en el soprano perquè és nota comú amb l'acord anterior.

Pel seu efecte arcaic, s'han d'evitar les 4es. que es poden formar entre el baix i qualsevol altre veu quan resol cap a la tònica en segona inversió.

Intercanvi Modal

L'Intercanvi Modal consisteix en agafar en el Mode Major l'acord de VII7 del mode menor.

La manera més senzilla de fer-ho és rebaixant cromàticament la 7a. de l'acord de sensible del mode Major (VI grau de la tonalitat)

Per exemple, donades les següents realitzacions en mode major:

Rebaixant cromàticament la 7a de l'acord de VII grau, quedarien així:

L'intercanvia modal s'abreuja 'i.m'.

Evidentment, els acords es xifren conforme al mode menor.

Realitzacions defectuoses com les següents:

En 1) Quintes paral·leles

En 2) 7a. per sota de la fonamental, sense preparar la 7a. ni la fonamental, en contra de norma de disposició de l'acord en Mode Major.

Passarien fàcilment a ser correctes només fent l'intercanvi modal:

En '1' les 5es. passen a estar bé perque són Disminuïda-Justa i la segona forma part d'un acord en 1a. inversió.

En '2' Com que la norma de disposició de l'acord en Mode Major no 'aplica a l'acord del mode menor la disposició passa a ser correcte.

TORNAR ALS CONTINGUTS

CONTINGUTS

Què és la Modulació Introtonal? Tonicalització Ús de la modulació introtonal A quins graus es pot modular introtonalment? Com fer la modulació introtonal? Modulació introtonal amb l'acord del V grau. Modulació introtonal amb l'acord del VII grau. Dominants secundàries o Aplicades Xifrat funcional de les dominants secundàries Resolució cap a un grau diferent de l'esperat

Què és la Modulació Introtonal? Tonicalització

La modulació introtonal (modulació dins del to) consisteix en modular de manera momentània cap a un grau de la tonalitat principal de manera que es potencia la seva funció tonal però sense sortir de la tonalitat principal.

Dit d'una altre manera: és una modulació efímera a una grau de la tonalitat principal, fent-lo tònica per un instant i potenciant la seva funció tonal.

Com que tal com acabem de veure, la modulació introtonal fa tònica momentània a un grau de la tonalitat Heinrick Shenker, en el seu tractat d'Harmonia li diu Tonicalització a la modulació introtonal.

Ús de la modulació introtonal.

La Modulació Introtonal es fa servir per donar més color i riquesa a l'harmonització d'un fragment ja que fa servir notes cromàtiques, evitant la monotonia del diatonisme (o sigui de les notes conforme a l'armadura del to principal).

A quins graus es pot modular introtonalment?.

Es pot modular introtonalment a qulsevol grau del to principal que pugui fer de tònica o sigui a qualsevol grau que estigui representat per un acord Perfecte Major o Perfecte menor, és a dir que tingui la 5a. justa.

Aquests graus coincideixen exactament amb els tons veïns., tant en les tonalitats majors com en les menors.

Per exemple, en Do Major podríem modular introtonalment a re menor, mi menor, Fa Major, Sol Major i la menor.

La tònica i el VII grau queden exclosos. La primera perquè modular cap a la tònica no seria cap modulació i el VII grau per no tenir la 5a. justa i per tant no ser un acord perfecte.

En el mode menor també es podrà modular a les tonalitats veïnes, en el cas de la dominant, però, es tindrà en compte la sensible del to principal transformant l'acord de V en un acord Perfecte Major. També es podrà modular al VII grau natural (subtònica).

Com fer la modulació introtonal?.

L'acord de Dominant (V i V7) és un acord molt potent per dur a terme qualsevol modulació de manera inequívoca ja que, tant l'acord tríada (V) com el de 7a. (V7) tenen com a 3a. la sensible de la tonalitat a la que pertanyen, la qual és una nota característica. quan es modula d'una tonalitat Major al seu relatiu menor o a una tonalitat que té més alteracions cap a sostinguts.

L'acord de Dominant amb 7a.(V7) te com a a 7a. el IV grau de la tonalitat a la que pertany, el qual també és una nota característica quan es modula a tonalitats que van cap a bemolls.

L'acord de Sensible (VII i VII7) està en les mateixes condicions que el de Dominant donat que té la mateixa funció.

La modulació introtonal es fa posant l'acord de Dominant o de Sensible (recorda que l'acord de sensible té funció de dominant), (amb o sense 7a.) de la tonalitat del grau a què es vol modular just al davant de l'acord del grau que es vol potenciar.

Modulació introtonal amb l'acord del V grau.

Es posa l'acord de Dominant (amb o sense 7a) del to del grau al que es modula just al davant d'aquest.

Exemple de modulació introtonal amb l'acord de V i V7.

En 1) es potencia la funció del IV grau (subdominant) mitjançant l'acord de V7 del IV grau

En 2) es potencia la funció del V grau (dominant) mitjançant l'acord del V (tríada) del V. La dominant del to principal ja es pot xifrar amb el 6/4 cadencial.

Modulació introtonal amb l'acord del VII grau.

Es posa l'acord de Sensible (amb o sense 7a) del to del grau al que es modula just al davant d'aquest.

Si es modula cap a un grau Perfecte Major i es vol fer servir l'acord de VII7 es farà servir l'acord de VII7 del mode Major o, fent intercanvi modal, l'acord de VII7 del mode menor.

Si es modula cap a un grau Perfecte menor i es vol fer servir l'acord de VII7 es farà servir l'acord de VII7 del mode menor.

En 1) es modula cap al II grau de Do Maj. és a dir: re menor, mitjançant l'acord de sensible del mode menor (7 partit).

En 2) es modula cap al IV grau de Do Maj. és a dir: Fa Major, mitjançant l'acord de sensible del mode major (7/5 partit).

En 3) es modula cap al V grau de Do Maj. és a dir: Sol Major, mitjançant l'acord de sensible del mode major (7/5 partit) i es combina amb l'acord de Dominant de la mateixa tonalitat.

Dominants Secundàries o Aplicades

Tots aquells acords de Dominant o Sensible que es fan servir en una modulació introtonal reben el nom de Dominants Secundàries o Aplicades, en contraposició amb la Dominant principal que seria el V grau de la tonalitat principal.

Dominant principal només n'hi ha una: El V grau de la tonalitat principal.

Dominants Secundàries o Aplicades (tots dos termes són correctes), n'hi ha tantes com graus als que es pot modular introtonalment.

Xifrat funcional de les dominants secundàries.

El xifrat funcional de les modulacions introtonals es fa indicant a la part de l'esquerra d'una barra (/) si la modulació es fa amb l'acord de dominant o de sensible (amb o sense 7a.) i, a l'dreta de la barra el grau de la tonalitat a la que es modula.

Així doncs, si modulem cap al segon grau d'una tonalitat amb l'acord de 7a. de dominant del to d'aquest segon grau ho indicarem així: V7/II.

Les modulacions introtonals es poden fer amb les corresponents inversions, tant dels acords de dominant secundària (o sensible) com de l'acord objectiu:

Resolució cap a un grau diferent de l'esperat.

De vegades pot ser que, en una modulació introtonal, l'acord que segueix a la dominant secundària no sigui la tònica d'aquesta, sino un acord d'un altre grau que tingui la mateixa funció en el to principal:

En '1' es fa servir V7 de Fa, que és el IV grau de Do, però l'acord següent no és l'acord esperat (IV) sinó el del II grau, què també té funció de subdominant.

En '2' es fa servir V7 de Sol, que és la dominant del to principal, però l'acord següent no és l'acord esperat (V) sinó l'acord de sensible (VII7) del to principal, què també té funció de dominant.

En '3' es fa servir VII7 (amb intercanvi modal) de Sol, que és la dominant del to principal, però l'acord següent no és l'acord esperat (V) sinó l'acord de sensible (VII7) del to principal, què també té funció de dominant.

TORNAR ALS CONTINGUTS

CONTINGUTS

Què és la Dominant de la Dominant? Quina funció té la Dominant de la Dominant? La Dominant de la Dominant amb l'acord de VII7 Consideracions Finals

Què es la Dominant de la Dominant?

La Dominant de la Dominant (V/V)no és res més que una modulació introtonal (Tonicalització) a la Dominant

Evidentment, aquesta modulació cap a la dominant és pot dur a terme tant amb l'acord de V o V7 de la dominant:

O amb l'acord de VII o VII7 de la dominant:

Quina funció té la Dominant de la Dominant?

Donat que la Dominant de la Dominant, es forma en el II grau el to principal (si fem la modulació amb l'acord de dominant) o bé es forma en el IV grau elevat (si fem la modulació amb l'acord de sensible), com que aquests graus (II i IV) tenen funció de subdominant podem afirmar que:

la Dominant de la Dominant te funció de Subdominant.

L'acord de VII7 en la Dominant de la Dominant

Com que l'acord de VII7 té diferent constitució en el mode Major que en el mode menor, quan es faci servir com a 'Dominant de la Dominant' es mirarà d'agafar l'acord VII7 corresponent en funció de la modalitat del to principal.

Si el to principal és Major s'agafarà l'acord de VII7 de la dominant Major:

En l'exemple anterior s'agafa l'acord de VII7 de Sol Major perquè el to principal és DoMajor

Si el to principal és menor s'agafarà l'acord de VII7 de la dominant menor:

En l'exemple anterior s'agafa l'acord de VII7 de sol menor perquè el to principal és do menor.

Si el to principal és Major, però, també es podrà agafar l'acord de sensible del mode menor, és a dir, practicant l'intercanvi modal.

En l'exemple anterior s'agafa l'acord de VII7 de sol menor malgrat que el to principal és Do Major, tot fent intercanvi modal.

Consideracions Finals

La Dominant de la Dominant pot resoldre directament sobre el 6/4 cadencial ja que l'acord de Dominant del to principal s'ha d'analitzar i xifrar des de la perspectiva d'aquest.

El mateix amb l'acord de V7:

En l'exemple anterior, la falsa relació cromàtica (indicada en vermell) és correcte perquè les dues notes en falsa relació (el Fa# del baix del primer acord i el Fa becaire del tenor del segon acord) marxen per graus conjunts(mostrat per les línies en color negre).

TORNAR ALS CONTINGUTS

Tria un tema:

CONTINGUTS

Què són els acords alterats Acord de Dominant amb la 5a. alterada en Més Acord de Dominant amb la 5a. alterada en Menys Acord de Sensible amb la 3a. alterada en Més Acord de Sensible amb la 3a. alterada en Menys Disposició dels acords alterats Organigrama per identificar acords alterats Consideracions Finals

Què són els acords alterats?

Els acords alterats són aquells que, pel fet d'haver alterat alguna de les seves notes, donen lloc a un acord diferent de tots aquells que es poden formar amb les notes de les escales bàsiques.

Tot i que en teoria es podria alterar qualsevol acord, són els acords de dominant i de sensible els més emprats per ser alterats.

La tendència de resolució d'una nota alterada és la de resoldre en el mateix sentit que està alterada:

La 5a. en menys resol baixant, la 5a. en més resol pujant.

Acord de Dominant amb la 5a. en més, tríada i amb 7a. Només vàlid pel mode Major perquè la nota alterada en més no podria resoldre correctament en el mode menor (En do menor, el RE# coincidiria amb la 3a de la tònica, Mib)

Observeu que quan la nota alterada està en el baix(2a. inversió), en el xifrat es posa el número representatiu de l'interval de totes les notes de l'acord per indicar les alteracions

Per evitar aquest problema molts suprimeixen la + (tal com es mostra a l'acord del costat) i posen les alteracions necessàries quant aquestes no coincideixen amb les de l'armadura.

* Si només haguéssim posat un +6 (segona inversió de l'acord no alterat), com que el +6 es un xifrat exclusiu de dominant sense alterar, el re# del baix s'hauria interpretat com la 5a. de l'acord de dominant de Do# (SOL#-SI#-RE#-FA#)

*En mode menor la 5a. alterada en més no pot resoldre(Re#=Mib).

Acord de Dominant amb la 5a. en menys, tríada i amb 7a. en els Modes Major i Menor

* Si només haguéssim posat un +6 (segona inversió de l'acord no alterat), com que el +6 es un xifrat exclusiu de dominant sense alterar, el reb del baix s'hauria interpretat com la 5a. de l'acord de dominant de Dob (SOLb-SIb-REb-FAb)

Acord de Sensible amb la 3a. en més, tríada i amb 7a. Només vàlid pel mode Major perquè la nota alterada en més no podria resoldre correctament en el mode menor (En do menor, el RE# coincidiria amb la 3a de la tònica, Mib)

Observeu que quan la nota alterada està en el baix(1a. inversió), en el xifrat es posa el número representatiu de l'interval de totes les notes de l'acord per indicar les alteracions

Per evitar aquest problema molts suprimeixen la + (tal com es mostra a l'acord del costat) i posen les alteracions necessàries quant aquestes no coincideixen amb les de l'armadura.

L'acord de sensible amb 7a.(disminuïda) del mode menor amb la 3a. en més, només es podrà fer servir en el mode Major com a acord d'intercanvi modal:

* Si només haguéssim posat un +6/3 (primera inversió de l'acord no alterat), com que el +6/3 es un xifrat exclusiu de sensible(VII) SENSE ALTERAR, el re# del baix s'hauria interpretat com la 3a. de l'acord de sensible (tríade) de Do# (SI#-RE#-FA#). El Fa becaire indica que estem a DO i no a DO#

** Si només haguéssim posat un +6/5 (primera inversió de l'acord no alterat), com que el +6/5 es un xifrat exclusiu de sensible amb 7a.(VII7) SENSE ALTERAR, el re# del baix s'hauria interpretat com la 3a. de l'acord de sensible (quatríade) de Do# (SI#-RE#-FA#-LA). A més, com que s'ha elevat la nota del baix, la quinta des de aquest passa a ser disminuïda, d'aquí que es tatxi el 5.

En 1) l'acord de sensible amb la 3a. en més del mode menor es fa servir en mode major com a acord d'intercanvi modal.

En 2) l'acord de sensible amb la 3a. en més del mode menor es fa servir en mode menor però la 3a. en més no pot resoldre pujant (RE#=Mi Bemoll)

Acord de Sensible amb la 3a. en menys, tríada i amb 7a. Modes Major i Menor

L'acord de sensible amb 7a. del mode menor(amb 7a. disminuïda) amb la 3a. en menys, es pot fer servir en el mode menor i en el major, com a acord d'intercanvi modal:

* Si només haguéssim posat un +6/3 (primera inversió de l'acord no alterat), com que el +6/3 es un xifrat exclusiu de sensible(VII) SENSE ALTERAR, el reb del baix s'hauria interpretat com la 3a. de l'acord de sensible (tríade) de Dob (SIb-REb-FAb). El Fa becaire indica que estem a DO i no a DOb

** Si només haguéssim posat un +6/5 (primera inversió de l'acord no alterat), com que el +6/5 es un xifrat exclusiu de sensible amb 7a.(VII7) SENSE ALTERAR, el reb del baix s'hauria interpretat com la 3a. de l'acord de sensible (quatríade) de Dob. en posar el becaire al xifrat, s'indica que la 3a. (el FA) és becaire i, per tant, només pot ser un acord de la tonalitat de Do.

Disposició dels acords alterats

1)Els acords alterats no es poden disposar de manera que es formi una 3a. disminuïda entre dues veus adjacents

2)La disposició donant lloc a una 6a. Augmentada entre dues veus qualsevols està considerada la millor

3)La disposició donant lloc a una 10a. disminuïda entre dues veus qualsevols està acceptada

Organigrama per trobar acords alterats

El següent organigrama permet identificar el tipus d'un acord alterat, tant si és tríada com si és de 7a.:

Observacions:

Les 7es. dels acords alterats només poden ser menors o disminuïdes.

Els acords amb la 7a. disminuïda només poden ser Sensibles.

Els acords amb la 5a. Augmentada només poden ser Dominants del mode Major.

Els acords tríades amb la 5a. disminuïda i la 3a. Major poden ser Dominants amb la 5a. en menys o Sensibles del Mode Major amb la 3a. en més.

Els acords amb la 7a menor que tenen la 5a. disminuïda i la 3a. Major poden ser Dominants amb la 5a. en menys o Sensibles del Mode Major (3a. espècie) amb la 3a. en més.

Consideracions Finals

Els acords alterats amb la 5a. o 3a. en més només es poden fer servir EN MODE MAJOR

Els acords alterats amb la 5a. o 3a. en menys, en música clàssica, es fan servir més com a Dominant de la Dominant (o sensible de la dominant) que com a Dominant (o sensible) del to principal.

La fonamental real dels acords de sensible és la dominant, de aquí que se'ls hi alteri la seva tercera,ja que, realment, aquesta és la 5a. de la dominant.

TORNAR ALS CONTINGUTS

CONTINGUTS

Definició Ús de l'acord Quintes amb l'acord de 6a. Augmentada Alemany Clàssic

Definició

Són els acords de V i V7 amb la 5a. en menys i els acords de VII i VII7 amb la 3a. en menys...

Però disposats de manera que la nota alterada estigui en el baix. Així doncs, sempre hi haurà un interval de 6a. Augmentada (5 tons) entre el baix i qualsevol altre veu:

*Repassa el xifrat dels acords alterats quant la nota alterada està en el baix. Recorda que es pot fer servir el xifrat sense la creu.

Ús de l'acord

Recorda que els acords de dominant i sensible alterats en menys, com és el cas dels de 6a. augmentada, en música clàssica, tenen funció de Dominant de la Dominant.

Així doncs, la seva resolució principal serà resoldre cap a la dominant, ja sigui V, V7 o dominant amb 6/4, sigui cadencial o d'unió.

Quintes amb l'acord de 6a. Augmentada Alemany Clàssic

Com que la 7a. de l'acord de 6a. Augmentada Alemany Clàssic està a distància de 5a. del baix i aquesta veu és la nota alterada en menys de l'acord, totes dues veus hauran de resoldre baixant fent dues 5es. paral·leles les quals són comunment ACCEPTADES

Tot i que es poden evitar recorrent a la resolució anticipada de la 7a. (combinant-lo amb l'acord de 6a. augmentada francès) o bé resolent l'acord de 6a. augmentada cap la dominant amb 6/4, ja sigui cadencial o d'unió:

TORNAR ALS CONTINGUTS

Exercici 1) Escolta de nou l'exemple de Fortspinnung

Bach: Àrea de la Suite en Re

a) A quin tipus formal s'amotlla aquesta primera secció (compassos 1-6)?

b) Confirma l'esquema de Fortspinnung que hi ha al vídeo. Hi esteu d'acord?

c) Fes la periodització dels compassos 1-6

d) Indica les fonamentals dels acords dels temps 1 i 3 dels compassos 3-4. A quina distància estan?

e) La progressió dels compassos 3-4 és rigurosa o lliure?

d) Mira el que diu sobre la textura en el temps 0:54. Ho diríes d'alguna altre manera?

e) Com expicaríes el sol# del baix del compàs 2?

f) Al compàs 2 diu que hi ha una semicadència. Per què ho diu?

Observació: La viola està en clau de DO en 3a. Podeu pensar que està en clau de SOL i pujar una 2a. però tenint en compte que l'haureu de baixar d'8a.

Exercici 2)

Analitza els acords següents

EN CONSTRUCCIO

Quan tinguis dubtes o deures per corregir envia-me'ls a la següent adreça (no et descuidis el nom).

Si us plau, No envieu deures si encara teniu pendent la correcció dels deures anteriors. Això evitarà repetir el mateixos errors.

Si pot ser, no envieu els deures en PDF, envieu una foto o escaneig en imatge. Gràcies!!!

EL TERMINI PER LA ENTREGA DE DEURES A EXPIRAT.

Moltes gràcies a tots per tot l'esforç que heu fet per poder segir en aquestes condicions

ESPERO QUE ENS TORNEM A VEURE TOTS DE NOU MOLT AVIAT!!!